El teatre en particular, i les arts escèniques en general, sempre han tingut una dimensió clarament social com a mirall de la realitat i, a més, aquesta manifestació artística ha estat i és una potent arma per a transformar la societat des de la reflexió, la participació i la crítica de les desigualtats socials. Aquest fet fa que, cada vegada més, l’acció teatral com a acció social estigui present en propostes escèniques innovadores dins de l’àmbit internacional.
Aquest projecte es va concretar principalment en la realització del laboratori Arts escèniques al servei de la conscienciació social. Aquest laboratori va estar conformat per cinc participants, tots ells actors i actrius titulats superiors en Art Dramàtic, que van ser contractats gràcies al programa SOIB JOVE-QUALIFICATS DEL SECTOR PÚBLIC.
El coordinador del projecte va ser el Dr. Martí Fons, com a investigador principal.
El laboratori Arts escèniques al servei de la conscienciació social el van coordinar i van supervisar tres membres del grup de recerca: Pere Fullana, Maite Villar i Martí Fons.
Els resultats del laboratori van ser una recerca i set accions escèniques:
Va ser una etapa molt important on comencem a construir els fonaments de la nostra recerca. Vam poder adoptar el rol de periodistes, entrevistant a tota mena de personatges que ens van contar com era la seva vida en l’època del boom turístic. Vam aprendre a coordinar-nos com a grup i a treballar en col·lectiu. Tota aquesta etapa va ser molt inspiradora per a tot el recorregut del laboratori fins al final. A partir de cada recerca, cada actor/actriu va triar un tema per a treballar en profunditat i crear una petita peça teatral, a les quals anomenem “càpsules”.
La col·laboració amb l’especialista Philippe Peychaud va ser un èxit. A l’hora de treballar el tema del turisme, com a professor de bufó ens va donar unes eines molt útils per a poder parlar amb un llenguatge diferent i alhora molt directe. El món del bufó ens va permetre jugar amb un imaginari infinit. Els resultats es van veure en una representació per al públic. Tota una experiència que ens va ajudar a concretar un espectacle i ens va aportar perspectives diferents.
Aquesta fase va ser una de les més llargues del projecte, començant per un treball de camp del barri Nou Llevant. Descobrim els carrers, els edificis, els comerços, la cultura i els seus habitants. Vam fer entrevistes coneixent d’aquesta manera el seu origen, les seves queixes, les necessitats, els objectius i el caràcter del barri. A continuació, es van crear sinergies amb la xarxa d’entitats del barri que ens van convidar a les reunions mensuals; aquestes ens van permetre donar-nos a conèixer i crear llaços que posteriorment ens retro-van alimentar. Paral·lelament ens reuníem en el barri amb les nostres Jornades de memòria del barri, per a implicar a tota aquella gent que estava interessada a donar veu i deixar testimoniatge en un espectacle fet per ells. Aquesta va ser una de les creacions on més vam aprendre a treballar de manera autònoma. Vam haver d’organitzar un esdeveniment de grans dimensions, amb moltes persones implicades, al carrer.
La idea era desenvolupar, investigar i analitzar els fluxos i les dinàmiques que apareixen als carrers, a causa de l’afluència turística. A partir de la combinació de trainings físics, improvisacions i treball de recerca artística, creem un videoclip irònic on passejàvem pels carrers de Palma sortejant als turistes com si fóssim peixos en el fons marí. Un treball de curta durada en el qual descobrim com investigar els carrers més turístics de manera artística.
Vam tenir el luxe i el plaer de treballar amb Juan Carlos Bellviure com a director. El repte va ser parlar sobre economia sobre un escenari i que arribés al públic. Una experiència enriquidora, amb un procés de treball de comunitat: cadascun aportava la seva visió i la fèiem encaixar en la peça final. El resultat va ser un espectacle amb el teatre ple. Una obra participativa on la gent escoltava i opinava amb el seu propi discurs. Durant aquest procés vam créixer molt com a grup, el fet de tenir un director ens va ajudar a centrar-nos en la creació i l’actuació que és un dels punts que més ens interessava com a actors.
En aquesta fase vam poder intervenir en una creació artística molt innovadora amb una companyia francesa i amb actors italians. Vam haver d’adaptar-nos a unes dinàmiques molt diferents de treball de les quals estàvem acostumats. El resultat van ser diferents intervencions en diferents festivals de teatre, a Sineu i a Itàlia, acabant el recorregut en el Piccolo Teatre di Milà.
L’última fase del projecte va ser clau per a acabar de realitzar tots els objectius professionals, de recerca i artístics que teníem pendents. Aquest projecte final ens va permetre tractar la perspectiva de gènere, els processos participatius en un teatre i els temes claus que ens interessaven: la mort i la degradació laboral i ecològica de l’illa de Mallorca. La dinàmica de treball autogestionada va ser, una altra vegada enriquidora. Ens apoderem i vam donar forma a un espectacle de temàtica interessant, aportant tota l’experiència que havíem viscut i acumulat al llarg d’aquests quinze mesos. Va ser la millor manera de finalitzar aquest projecte.
Finançat pel programa SOIB-Joves qualificats sector públic, del Govern Balear a través del SOIB (Sevei d’Ocupació dels Illes Balears) conjuntament amb el Fons Social Europeu, Estratègia d’Emprenedoria i Ocupació Jove-Garantia Juvenil i el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social convocatòria 2017 i el programa d’ajudes econòmiques per a constituir grups de recerca acadèmica als centres d’ensenyaments artístics superiors de les Illes Balears de la Conselleria d’Educació i Universitat convocatòria 2017-2018.