Dia internacional del Teatre

27.03

El proper dia 27 de març correspon al DIA MUNDIAL DEL TEATRE i a l’Esadib ho celebrem amb algunes activitats conjutes:

  • 10:30 / Lectura Manifest Dia Mundial del Teatre 
  • 10:45 / Classe conjunta de cant, impartida per la professora Fanny Marí i el professor Joan Manel Vadell
  • 12:15 / Petit descans
  • 12:30 / Classe conjunta de mètodes interpretatius, impartida pel professor Pere Sais.

 

CONTEXT del Dia INTERNACIONAL DEL TEATRE

EL Dia Mundial del Teatre vol ser un reconeixement a les aportacions de les arts escèniques a la societat.

La data es va fixar l’any 1962 per part de l’Institut Internacional del Teatre (ITI) que forma part de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), commemorant dia 27 de març de 1954 en que es donà per finalitzada la la Segona Guerra Mundial i s’incià oficalment la temporada al Teatre de les Nacions de París.
“L’objectiu de declarar un Dia Internacional del Teatre era donar a conèixer el món de les arts escèniques a tota la societat. »

Missatge dia mundial del teatre 2023 de Samiha AYOUB

A tots els meus amics i amigues artistes de teatre de tot el món,

Us escric aquest missatge pel Dia Mundial del Teatre, i tot i que em sento aclaparada de felicitat per dirigir-me a vosaltres, cada fibra del meu ésser tremola sota el pes del que tots i totes patim -artistes de teatre i artistes d’altres disciplines- per les pressions angoixants i els sentiments que sorgeixen de l’estat del món actual. La inestabilitat és un resultat directe del que el nostre món està vivint avui en termes de conflictes, guerres i desastres naturals que han tingut efectes devastadors no només al nostre món material, sinó també al nostre món espiritual i a la nostra pau psicològica.Em dirigeixo a vosaltres avui amb la sensació que el món sencer s’ha transformat en illes isolades, o en vaixells que naveguen en un horitzó ple de boira, cadascun desplega les veles i avança sense guia, sense veure res a l’horitzó que l’orienti i, tot i això, continua navegant amb l’esperança d’arribar a un port segur que el contingui després del llarg vagar enmig de la mar embravida.

Heus aquí la dramàtica paradoxa que ens imposa el nostre món contemporani. Malgrat que, tal i com estem presenciant, les comunicacions de la modernitat han trencat totes les limitacions de les fronteres geogràfiques, els conflictes i tensions que el món està presenciant sobrepassen els límits de la percepció lògica i creen, enmig d’aquesta aparent convergència, una divergència fonamental que ens allunya de la veritable essència de la humanitat en la seva forma bàsica.

El teatre, en el seu sentit original, és un acte purament humà basat en la veritable essència de la humanitat, que és la vida. En paraules del gran pioner Konstantin Stanislavsky: «Mai vinguis al teatre amb fang als peus. Deixa la pols i la brutícia fora. Deixa a la porta amb la teva roba exterior les teves petites preocupacions, renyines, dificultats insignificants, totes les coses que arruïnen la teva vida i desvien l’atenció del teu art». Quan pugem a l’escenari, ho fem amb una sola vida dins nostre per a un sol ésser humà, però aquesta vida té una gran capacitat de dividir-se i reproduir-se per a convertir-se en moltes vides que emetem cap al món perquè cobrin vida, floreixin i estenguin la seva fragància.

El que fem en el món del teatre com a dramaturgs i dramaturgues, directors i directores, actors i actrius, escenògrafs i escenògrafes, poetes i poetesses, músics i músiques, coreògrafs i coreògrafes, tècnics i tècniques,… tots i totes nosaltres sense excepció, és un acte de creació de vida que no existia abans que pugéssim a l’escenari. Aquesta vida mereix una mà afectuosa que la sostingui, un pit amorós que l’abraci, un cor bondadós que simpatitzi amb ella i una ment sòbria que li proporcioni les raons que necessita per a continuar i sobreviure.

No exagero quan dic que el que fem a l’escenari és l’acte mateix de la vida, generar-la del no-res, com una brasa encesa que centelleja en la foscor, il·luminant les tenebres de la nit i escalfant la seva fredor. Som nosaltres les qui donem a la vida la seva esplendor. Som les que la encarnem. Som les que la fem vibrant i significativa. I som les que proporcionem les raons per a comprendre-la. Som les qui utilitzem la llum de l’art per a enfrontar-nos a la foscor de la ignorància i l’extremisme. Som les que abracem la doctrina de la vida, perquè la vida s’estengui en aquest món. Per a això, emprem el nostre esforç, temps, suor, llàgrimes, sang i nervis, tot el que hem de fer per a aconseguir aquest elevat missatge, defensant els valors de la veritat, la bondat i la bellesa, i creient de veritat que la vida mereix ser viscuda.

Em dirigeixo a vosaltres avui, no sols per a parlar i celebrar el «teatre», en un acte d’abast mundial, sinó que us convido a que ens posem dretes juntes, tots i totes, mà en mà, espatlla amb espatlla, per a cridar a viva veu, com estem acostumats a fer-ho en els escenaris dels nostres teatres; per deixar que les nostres paraules flueixin i contribueixin a despertar la consciència del món sencer; per a buscar dins vostre l’essència perduda de la humanitat. La humanitat lliure, tolerant, amorosa, comprensiva, amable i que accepta. I perquè rebutgeu la vil imatge de la brutalitat, el racisme, els conflictes sagnants, el pensament unilateral i l’extremisme. La humanitat ha caminat sobre aquesta terra i sota aquest cel durant milers d’anys, i continuarà caminant. Per tant, traieu els seus peus del fang de les guerres i els conflictes sagnants, i convideu-la a deixar-los a la porta de l’escenari. Tal vegada la nostra humanitat, que s’ha ennuvolat en el dubte, torni a convertir-se en una certesa categòrica que ens faci a tots i totes veritablement orgullosos de ser humans i de ser tots germans i germanes en humanitat.

És la nostra missió, com a dramaturgs, portadors de la torxa de la il·lustració, des de la primera aparició de la primera actriu o actor en el primer escenari, estar a l’avantguarda de la confrontació amb tot el que és desagradable, sagnant i inhumà. Enfrontar-ho mitjançant allò que és bell, pur i humà. Nosaltres, i ningú més, tenim la capacitat de difondre la vida. Unim-nos per defensar el bé del món i de la humanitat.

Samiha Ayoub

 

Traduït a l’anglès per Hessa Alfalasi, UAE/Fujairah Centre d’ITI i al català  de l’anglès Irene Pascual

 

BIOGRAFIA DE SAMIHA AYOUB

Actriu egípcia nascuda al barri de Shubra a El Caire. L’any 1953 es va graduar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic, on va rebre classes del dramaturg Zaki Tulaimat.

De 1972 a 1975, Ayoub va dirigir el Teatre Modern d’El Caire, i de 1975 a 1985, el Teatre Al-Qawmy.

Al llarg de la seva carrera artística ha treballat en unes 170 obres teatrals, de les que destaquen Raba’a Al-Adawiya, Sekkat Al-Salamah, Blood on the Curtains of the Kaaba, Agha Memnon, The Caucasian Chalk Circle.

Tot i que el teatre ha dominat la major part del seu treball artístic, també ha fet moltes contribucions al cinema i la televisió. Destaquen diverses pel·lícules com The Land of Hypocrisy, The Dawn of Islam, With Happiness, Among the Ruins,… en televisió, destaca la seva contribució a El Miraya (1984).

D’altra banda ha sigut premiada amb nombrosos guardons, com el Nile Award in Arts l’any 2015, anqy en que es posà el seu nom a la sala principal del Teatre Nacional d’Egipte.