Avui, encetem aquesta secció amb la Companyia Teatral, Las Primas de Bárbara, ja que el passat mes de desembre de 2021, visitaren l’ESADIB per dur a terme una taula rodona sobre la producció teatral anomenada: ‘Per què George Sand no va passar l’estiu a Mallorca?.

Una activitat que forma part del cicle de formació, ‘Obrint les portes a la creació teatral’, que han dut a terme durant tot l’any 2021.

Las primas de Bárbara és una cía formada per l’actriu i dramaturga, Marina Sales i l’actor Vicente Villó. Una companyia emergent, que no només desenvolupa propostes teatrals sinó que també duen a terme altres iniciatives com ara la revista digital ‘Potser Mola’, ‘Les ajornades’ una secció de converses amb artistes de les Illes que s’han vist afectades pels ajornaments de les programacions teatrals a causa de la pandèmia de la Covid-19.

Ambdós es varen conèixer abans de començar la seva formació l’ESADIB, mentre realitzaven classes d’improvisació a la Sala Trampa Teatre, fins que el 2014 van presentar-se a les proves d’accés i iniciaren  la seva formació a la nostra escola.

ESADIB: Recordant els vostres inicis… Què vàreu sentir el primer dia de classe a l’ESADIB?
Marina Salas: Sentia que complia un somni, i alhora em sentia molt implicada i atenta.

Vicente Villó: Estava molt nerviós; tenia molta il·lusió i estava completament fascinat per tot.

E: Quina és l’assignatura què més agradava?
MS: Dramatúrgia i estètica van ser les meves dues assignatures preferides.

VV: Estètica a primer i Escenificació II a segon, van marcar un abans i un després en la meva manera d’entendre el teatre. És més diria que,Cecilia Molano, ha estat la persona que més m’ha influït artísticament parlant.

E: Durant la formació es presenten diversos treballs, la majoria grupals. Quin és el que més recordeu de manera especial?
MS: Un treball grupal on vaig gaudir molt va ser durant l’ERASMUS+ a Alemanya. Era una mena de dansa teatre, però allò que més va impressionar-me va ser que un famós museu de la ciutat, que tenia espais preciosos, ens va deixar exposar-ho allà. Va ser molt bonic.

VV: Saps que hi ha de treballs grupals a l’Esadib… Obviant el taller de 4t, diria que és el treball grupal més bèstia de tots, crec que em quedaria amb les meves primeres lliures. En general les lliures, les record totes amb molta estima. Tenc la sensació que com més aprens menys arrisques. No crec que ara com ara fos capaç de llençar-me a la piscina de la mateixa manera que ho feia a les lliures. De fet, no he estat capaç de tornar-les a mirar, per si de cas.

E: Durant la formació hi ha moments més lleugers, però la formació en Art Dramàtic, també requereix molta concentració, preparació i entrega. Quin diríeu que va ser el moment més dur?

MS: Diria que durant unes presentacions lliures, on ens vam voler arriscar massa i després no estàvem gens satisfetes amb el resultat. La pressió de ser jutjada era molt gran.Tot i que, avui ho veuria diferent. Estàvem provant. Quin és el millor espai per arriscar-se que una escola?

VV: Diria que tot segon de carrera, que en el meu cas es va allargar un total de tres anys. Vaig tenir la meravellosa idea de fer feina de recepcionista als vespres, així que ja et pots imaginar el Kamikaze que va suposar això. Definitivament, no recoman a ningú fer acrobàcia sense dormir.

E: Ara, que coneixem una miqueta el vostre pas per l’Escola, parlem sobre la vostra companyia. Com va sorgir la idea de crear ‘Las Primas de Bárbara‘?
Com definiríeu la vostra línia de treball?

Las Primas de Bàrbara: D’alguna manera encara ens estam definint com a companyia. Tenim un fort interès per la dramatúrgia contemporània i els nous llenguatges. Igual que en un procés de creació on les necessitats van canviant i s’han de saber escoltar, com a companyia, procuram ser flexibles i estar pendent del que ens rodeja. Com a mínim ho intentam.

E: Com ha estat el pas de la vida d’Esadiberes a la professional?
LPB: Gens fàcil. Quan acabes la carrera, surts amb molta informació al cap i amb moltes ganes de fer els teus projectes, però et trobes que no tot és tan senzill com demanar una aula. De fet, et trobes amb el gran problema de les arts escèniques: La manca de recursos econòmics i estructurals.

Per tant, sempre hi ha un procés d’adaptació que pot durar molt o molt poc, depèn. El que trobam que és important és estar obert a com venen les coses, i entendre que no sempre seran com t’havies imaginat, al contrari. Això també té la seva part positiva, perquè si una cosa té aquesta feina, són sorpreses.

E: Quins son els vostres objectius com a cía?
LPB: El nostre objectiu és arribar a consolidar-nos per poder mantenir una activitat més estable, donant un altaveu als nostres projectes i la nostra part més creativa.

E: Per acabar només voldriem demanar-vos un consell per als nostres alumnes.

Marina: Anau a veure molt de teatre! Per mi no té cap sentit fer teatre si no
soc públic de teatre. Com més aprenc és observant altres obres.

Vicente: Estic d’acord amb ella. Com més vegis el que es fa més pots entendre que el que estàs estudiant. També que utilitzin l’espai de l’escola per provar tot el que vulguin, una vegada fora no és tan fàcil. Per últim m’agradaria afegir, que l’escola és un lloc increïble per crear xarxa entre els companys, així que aprofitau-ho.

Las Primas de Bàrbara tornaran a escena al mes de febrer amb la seva darrera proposta escènica: ‘Barietés’, un format diferent on l’espectacle canvia segons l’espai i el públic, proposant un gran sopar on la barrera entre realitat i ficció es dilueix ràpidament.

Podeu conèixer més sobre elles i seguir la seva trajectòria a la seva pàgina web: Las Primas de Bàrbara.